>> lunes, 4 de agosto de 2014
Hola fillet,
Aquest matí, mentre que estava a una
reunió m’he posat a pensar en tu, i m’han vingut moltes ganes de dir-te moltes
coses, però no podia perquè jo estava ocupat, i tu estaries fent classe.
Quan he acabat la reunió m’he anat a
esmorzar, i en tornar m’he posat a escriure moltes coses que tenia ganes de
dir-te durant la meva reunió.
Volia dir-te que t’estimo molt, que
ets el meu millor amic, i que a part de la salvació, ets el regal més preciós
que m’ha donat el Senyor. Des del dia que vas néixer vaig ser conscient que
eres algú molt especial, tal i com així ha estat. Ets una persona preciosa, a
qui se li nota que dins teu tens moltes coses d’un valor incalculable, coses
que poder n’hi haurà persones que ara no les sabran veure, però realment als
teus ulls es pot veure que dins teu hi ha un tresor. La teva sensibilitat, el
teu tracte cap els demés, la teva educació, el respecte, la humilitat, i moltes
altres joies que habiten dins teu fan de tu una persona diferent a la resta, i molt especial per moltes
persones.
Des del primer moment que vaig
mirar-te als ulls, només haver sortit de dins la mama, vaig saber que jo era
responsable de la teva vida, i durant tots aquests anys he viscut dedicat i
pendent de tu i del teu creixement, com a persona i com a fill de Déu. És per
això que, de vagades, hagi pogut ser un xic dur o autoritari en les meves
decisions, però sempre prenc totes les decisions pensant en el que és millor
per tu. No penso en què és millor per mi, sinó en el que és millor per a tu i
pel teu creixement com a persona, que des del primer moment el meu desig era
ajudar-te a ‘ser’, a viure, a créixer.
No puc oblidar molts moments que hem
viscut junts des que vas néixer, tu no pots recordar-te perquè eres molt petit,
però jo no oblidaré mai cap d’ells; com ara el dia que per poc t’ennuegues quan
tenies un parell de mesos, o del dia que vas trencar-te el braç en començar a
caminar amb nou mesos, o de les nit de febre ficats tots dos a la banyera de
matinada per tal que et baixés la febre, els dies de basquet a l’antiga casa
dels iaios, o aquells matins de Janukah muntant i desmuntant castells i
vaixells dels Playmobil. Sempre recordaré aquelles nits quan eres petit i
dormies amb mi i amb la mama, i la primera vegada que vas anar de convivències,
i com no, sempre recordaré la primera bronca que et vaig fer, jejeje; i és
impossible oblidar aquells dissabtes de basquet als Salessians, o cada uns dels
festivals dels nens que has fet a l’església.
Perquè et dic tot això?, perquè vull
dir-te que estàs fent les coses molt bé, poder millor que mai en tota la teva
vida; ara estàs treballant dur, i amb interès, però et veig molt angoixat i
preocupat, et trobo tens i com si portessis a sobre de les teves espatlles una
càrrega massa pesada per tu, impossible se suportar.
Volia dir-te amb aquestes paraules que
t’estimo tal i com ets, i ningú no necessita que li demostris res, ni tan sols
a tu mateix, ja ho has demostrat el que vals, amb els anys que tens. El que
intento dir-te és que no has de pressionar-te per res, ni estudis, ni futur, ni
amics, ni basquet, res, únicament has de ser tu mateix. Tal i com vaig dir-te
ahir, mentre que tornàvem del partit, fes les coses per tu mateix, sense pensar
en ningú, ni a la mama ni a mi ens has de demostrar res, nosaltres sabem que
ets un fill increïble, el millor que ens podia regalar el Senyor, i si ara les
coses no surten tan bé com t’agradaria, ja sortiran millor més endavant, no et
preocupis per les preavaluacions, ni pel basquet, ni per res. Únicament lluita
per donar el millor de tu en tot allò que facis, lluita per ser cada dia millor
persona, millor fill i millor fill de Déu, i totes les demés coses l’Etern farà
que vinguin per si mateixes. Fuig d’angoixes, de l’estrès innecessari, de
preocupacions que no porten enlloc, no deixis que al teu cor entri l’amargura
ni l’excés de responsabilitat, i el dia que entrin, fes-les fora el més aviat
possible, i la millor manera és deixant que et faci una abraçada gegant i fent
un bon seguit d’oracions a l’Etern, ja que és qui, millor que jo, pot ajudar-te
a caminar.
Tot el que ara estàs vivint forma
part del teu creixement com a persona; ara estàs transformant-te en un adult, i
és normal que dins el teu cap i del teu cor n’hi hagi àrees on predomina el nen
que estàs deixant de ser, i d’altres on predomina l’adult que comença a
créixer, i aquestes dues àrees lluiten la una contra l’altra. De vegades tot ho
veuràs blanc, de vegades tot ho veuràs negre, però és normal, no et preocupis,
en la vida tot és un aprenentatge. Jo tinc clar que cada dia intento aprendre
com ser millor persona, millor fill, millor pare, millor espòs, millor fill de
Déu, no sé si ho aconseguiré, però lluito per ser millor cada dia. Això és el
que has de perseguir tu, ser millor cada dia, i em consta que ho estàs fent.
David, no et preocupis pels estudis,
jo sé el que vals, i sé que ets molt intel·ligent, les notes que puguis treure
no diuen si ets millor fill, o més o menys intel·ligent, no m’importen, el que
m’importa és el teu treball. I sobre aquest aspecte únicament puc dir-te que
estàs treballant molt i bé, i els resultats ja es veuran, poder ara et costarà
treure bones notes, però no et preocupis, no importa, jo estic molt i molt
satisfet del treball que estàs fent, i sé que ho faràs millor dia rere dia.
Em sento molt orgullós de tu de
veure com has enfrontat la dislèxia, i com estàs treballant per sortir cap
endavant, estic molt orgullós de veure la netedat en els teus apunts, en els
teus exercicis, orgullós de veure que cada dia ets més ordenat, encara que de
vegades no ho siguis ;), i estic molt orgullós de la persona en què t’estàs
transformat. Segueix així perquè arribaràs molt i molt lluny, t’ho asseguro.
No vull embolicar-me més, i per
finalitzar et diré que ets una de les millors persones que conec, i conec
algunes quantes, continua així, i veuràs que tot anirà bé. No oblidis mai que
el Senyor ha de ser el més prioritari de la teva vida, i que tant la mama com
jo t’estimem més que la nostra pròpia vida.
Un petó molt fort,
Papa
Read more...
Entradas
