Tornem-hi!

Després d'estar malalt durant una setmana i mitja, torno a escriure en el teu blog, i ho faig per dir-te que encara que he estat molt malament m'ha encantat poder compartir amb tu tantes bones estones, de què normalment no en podem gaudir perquè ja saps que la feina fa que arribi una miqueta tard a casa.

M'ha encantat veure com t'estas fent un home de mica en mica, la teva carona al preguntar-me, tot preocupat, pel meu estat de salut, i sobre tot he pogut veure que cada dia ets més alt. És preciós veure com estàs creixent, però també és inevitable que vingui a la meva memòria aquells moments quan eres tan petit i no aixecaves tres pams del terra. Sigui com sigui dono gràcies a l'Etern perquè t'està fent de tu una persona preciosa i plena de vida. Una cosa que m'encanta de tu és que cada vegada que fas oració t'enrecordes del nostre poble, Israel, sempre tens una pregària i un record pels nostres. Sé que l'Etern et beneirà per això perquè a les Escriptures diu que el Senyor beneeix a tothom que prega i beneeix Israel.

Després d'haver passat una época un mica 'rara' al cole, ahir vas portar bones notícies en forma de notes, ja que vas aprovar un control de naturals, i vas treure una de les millors notes de la classe en català. Em sento molt orgullós de tu perquè sé l'esforç que estàs fent per anar cap endavant.

Fillet meu, no sé quan llegiràs això que ara t'escric, però sé que sentiràs l'amor que per tu sento en llegir aquestes paraules que surten del meu cor cap el teu.

T'estimo David.

El teu abbi.

Read more...

Un nou camí

Després de la xerrada del dia d'ahir sembla que has entès el que et volíem dir, i com a mínim avui tane una altra actitud. Has fet tots els deures i has ordenat la carpeta, tot i que has d'estudiar i llegir més.

Mentre que esperàvem que arribés el Ruben per sopar t'has dormit en els meus braços, i no podia para d'acariciar la te va cara i el teu cabell a la vegada que donava gràcies al Señor per haver-me donat un fillet com tu. No és fàcil per mi haver de renyar-te i posar cara de gos per tal que em facis cas, però ja ho diu l'Etern a les Escriptures, s'ha de castigar amb bara als nens mentre són nens perquè en altre cas, quan un nen s'ha fet gran ja no admet la discipina, tota la guia que es pugui donar de petit es la que val, i és la que ajuda a créixer. Sempre intento corregir-te d'acord amb el que el Señor ens ensenya, perquè sé que tu ets una vida que l'Etern ha posat al meu càrrec pet tal que jo t'ajudi a créixer per Ell.

Read more...

S'ha d'estar per la feina

David, avui t'he hagut de fer una petita bronca perquè el teu professor Roger m'ha escrit dues notes a l'agenda on em diu que no havies fet els deures perquè havies perdut les fitxes. T'he fotut una bronquilla perquè estàs massa pels jocs i poc pels estudis. Has plorat molt perquè et sap greu fer-nos patir a mi i a la mama, però sé que lluitaràs per fer-ho millor. T'estimo molt.

Read more...

David Slide Show

Read more...

Un partit de basquet al·lucinant

El dissabte vas jugar el partit més al·lucinant de tota la teva curta carrera esportiva. Va ser al CEIP Rosella a Viladecavalls. Era un matí força fred, però solejat. El partit va començar força bé, no jugàveu d’una forma fluida però tenia pinta de que podríeu guanyar. Ja varem començar a veure estrany que la primera part fos tan llarga, però veient que l’àrbitre era tan dolent podia passar qualsevol cosa. Al final del primer quart, tu vas agafar la pilota, la vas baixar, i en el darrer segon del quart vas fer una cistella preciosa de llarga distància.

La segona part no la vas jugar, però tot va anar de la mateixa forma; al final vareu guanyar el quart. Vas tornar a sortir en el tercer quart, en què el número 15 de l’altre equip abusava de mala llet i feia faltes a dojo, mentre que l’àrbitre no era capç d’assenyalar cap falta. El més divertit de tot era que tots els pares veiem que aquest partit era massa llarg, durava massa, fins que el pare del Xavi va anar a la taula, i va comprovar que el noi de la taula, que curiosament era de Viladecavalls, aturava el temps quan vosaltres anàveu guanyant, i deixava córrer el temps quan anàveu perdent. Es va muntar una de bona. Vareu perdre el tercer quart, però en el darrer quart, el Màxim es va atipar de fotre punts, i vareu guanyar un partit que tenia pinta de que el perdríeu per ordre de la gent del CEIP Rosella.

Sigui comsigui aquesta temporada encara no sols no heu perdut cap partit, sino que heu guanyat tots. Moltes felicitats!!!

Read more...

Buzz, el megaconcurso

Com a celebració de la festa de Janukah et vaig regalar un joc per la PS2, que és el Buzz, el mega-concurso, de tant en tant anem jugant, tu saps que no guanyaràs, però no t’importa; ahir, la mama va donar la clau, no importa qui guanyi, perquè qui realment guanya és la família, simplement perquè passem a prop d’una hora rient i compartint un temps preciós, un temps que passa tan ràpidament que ni ens adonem.

S’ha de dir que de vegades jugar amb tu no és fàcil, sobre tot perquè t’ho agafes molt en serio i no t’agrada perdre, a ningú no ens agrada, però a tu especialment et molesta no guanyar. Recordo aquells partits de basquet, quan encara tenies sis o set anyets en què em feies cops de peu i t’enfadaves si perdies, fins i tot ploraves desconsoladament en haver perdut, i em demanaves repetir un altre partit fins que em guanyaves. Doncs ara és quelcom semblant, però amb el Buzz. La mama ha arribat a dir-te que si t’enfades per no guanyar no jugarem més al Buzz, i la solució que t’hem donat ha estat que et fixis de les respostes per tal d’aprendre del joc, i que a més a més llegeixis una miqueta cada dia per aprendre més coses i d’aquesta manera puguis tenir més encerts. Tot s’ha de dir, si abans d’ahir varem jugar al Buzz Hollywood, i vas guanyar tu!!!!, vas cridar, saltar, i et vas posar d’en peus a sobre de la tauleta del mejador.

Fillet, la lectura no és el teu fort, ja sé que t’encanten les ‘mates’, però si no aprens a entendre el que està escrit mai no podràs resoldre un problema correctament perquè poder no entendràs el que t’està demanant que resolguis, així que ànim, i a llegir força.

Read more...

Janukah 2007

Durant els dies de vacances de Nada, varem estar comprant-te unes sabates d’esport a la Maquinista, i per primera vegada vaig ser conscient de com estàs creixent de ràpidament. Mentre que la mama comprava altres regals pels tiets i les tietes, tu el Ruben i jo anàvem de botigues intentant trobar unes sabates d’esport que ens agradessin per a tu. Al final de molt buscar, varem trobar unes de molt maques, però em va sobtar que amb deu anyets tinguis ja un peu tan gran, un quaranta!!!. No sé, et vaig veure molt alt, molt gran, i com que quan xerrem tu i jo, sembles un homenet, no em costa imaginar com seràs d’aquí a poc temps. La veritat és que sempre havia sabut que de tenir un fill l’estimaria amb tot el meu cor, però qualsevol imaginació queda curta davant la realitat.

T’estimo molt fillet meu, gràcies a la memòria que l’Etern m’ha donat, en pensar en tu, passen davant meu un munt d’imatges, sobre tot aquells dies i nits en què no paraves de plorar perquè et feia mal la panxa per la teva antiga incontinència a la lactosa, o aquelles matinades de rigorós hivern, en què havíem de sortir la mama, tu i jo a fer una volta en cotxe amb les finestres obertes perquè tenies laringitis, i era el remei que ens aconsellava el metge per tal que poguessis respirar millor. Tot i que es porten la palma aquelles dues nits de cap d’any en què la mama, amb tot el dolor del seu cor, havia d’estar a Samaria fent l’obra de teatre, i tu estaves a quaranta i mig de febre degut a una amigdalitis galopant. Recordo que se’ns van fer les dotze mentre estàvem ficats a la banyera intentant baixar-te la febre, perquè era tan alta que estaves mig inconscient, però en tot moment sentia la pau del Senyor en el meu cor, perquè la mama estava fent el que havia de fer, i jo sabia que ell estava amb nosaltres ajudant-nos a baixar-te la febre.

Yeled meu, dono gràcies a l’Etern per com ets, per la llum que ha posat en els teus ulls, pel teu cor tendre i noble, per fer-te un noi sensible i considerat amb els demés, dono gràcies a l’Etern per la teva mirada quan t’explico coses del nostre poble, Israel, i del nostre Déu i pare, Yahwéh. Prego per tu al Senyor cada dia i cada nit, quan et porto al llit, i li demano que et beneeixi cada dia de la teva vida, que t’ajudi a créixer, que et porti els millors amics, que són aquells que t’ajuden a créixer com a creient en el Senyor i com a persona; i també demano al Senyor que allunyi de tu aquelles persones que no siguin bones per a tu.

No és fàcil ser pare, però sé que tampoc no és fàcil ser fill, i sobre tot no ha de ser fàcil se fill d’un pare un tant especial com jo ;). Per això t’agraeixo cada un dels petons que em fas, cada una de les teves abraçades, i cada cop que em preguntes si estic bé mirant-me amb aquests ulls nets i profunds que Déu t’ha donat. David, mai no hauria imaginat estimar tant a algú, però sàpigues que no és gens difícil estimar-te a tu, simplement per ser com ets, un ésser tendre, noble i senzill.

Ahir em sobtava llegir el teu nick del Messenger, on demanaves perdó als teus amics per si en alguna ocasió els havies fet mal; vaig preguntar-te què els havies fet per haver de demanar perdó, i em vas respondre que no vas fer res, però per si de cas haguessis fet alguna cosa que els hagués fet sentir malament els demanaves perdó. No vaig poder fer res més que fer-te una abraçada i donar-te un petó. Tant de bo que tots tinguéssim aquest desig d’agradar els nostres amics sempre pensant en els altres abans que en nosaltres mateixos, això és el que ens va ensenyar el nostre Rebe, Yeshúa; va donar la vida per nosaltres sense demanar res a canvi, ell també va demanar perdó per nosaltres sense haver fet res malament.

David, fillet meu, que sempre sigui la llum de Déu qui il·lumini el teu camí, que sempre el teu cor sigui com un petit pessebre on hi habiti l’amor del Senyor, i que els teus ulls sempre parlin d’una persona que té com a fonament de la seva vida a l’Únic i Etern Déu, Yahweh.

Read more...