Buzz, el megaconcurso

Com a celebració de la festa de Janukah et vaig regalar un joc per la PS2, que és el Buzz, el mega-concurso, de tant en tant anem jugant, tu saps que no guanyaràs, però no t’importa; ahir, la mama va donar la clau, no importa qui guanyi, perquè qui realment guanya és la família, simplement perquè passem a prop d’una hora rient i compartint un temps preciós, un temps que passa tan ràpidament que ni ens adonem.

S’ha de dir que de vegades jugar amb tu no és fàcil, sobre tot perquè t’ho agafes molt en serio i no t’agrada perdre, a ningú no ens agrada, però a tu especialment et molesta no guanyar. Recordo aquells partits de basquet, quan encara tenies sis o set anyets en què em feies cops de peu i t’enfadaves si perdies, fins i tot ploraves desconsoladament en haver perdut, i em demanaves repetir un altre partit fins que em guanyaves. Doncs ara és quelcom semblant, però amb el Buzz. La mama ha arribat a dir-te que si t’enfades per no guanyar no jugarem més al Buzz, i la solució que t’hem donat ha estat que et fixis de les respostes per tal d’aprendre del joc, i que a més a més llegeixis una miqueta cada dia per aprendre més coses i d’aquesta manera puguis tenir més encerts. Tot s’ha de dir, si abans d’ahir varem jugar al Buzz Hollywood, i vas guanyar tu!!!!, vas cridar, saltar, i et vas posar d’en peus a sobre de la tauleta del mejador.

Fillet, la lectura no és el teu fort, ja sé que t’encanten les ‘mates’, però si no aprens a entendre el que està escrit mai no podràs resoldre un problema correctament perquè poder no entendràs el que t’està demanant que resolguis, així que ànim, i a llegir força.