Tornem-hi!

Després d'estar malalt durant una setmana i mitja, torno a escriure en el teu blog, i ho faig per dir-te que encara que he estat molt malament m'ha encantat poder compartir amb tu tantes bones estones, de què normalment no en podem gaudir perquè ja saps que la feina fa que arribi una miqueta tard a casa.

M'ha encantat veure com t'estas fent un home de mica en mica, la teva carona al preguntar-me, tot preocupat, pel meu estat de salut, i sobre tot he pogut veure que cada dia ets més alt. És preciós veure com estàs creixent, però també és inevitable que vingui a la meva memòria aquells moments quan eres tan petit i no aixecaves tres pams del terra. Sigui com sigui dono gràcies a l'Etern perquè t'està fent de tu una persona preciosa i plena de vida. Una cosa que m'encanta de tu és que cada vegada que fas oració t'enrecordes del nostre poble, Israel, sempre tens una pregària i un record pels nostres. Sé que l'Etern et beneirà per això perquè a les Escriptures diu que el Senyor beneeix a tothom que prega i beneeix Israel.

Després d'haver passat una época un mica 'rara' al cole, ahir vas portar bones notícies en forma de notes, ja que vas aprovar un control de naturals, i vas treure una de les millors notes de la classe en català. Em sento molt orgullós de tu perquè sé l'esforç que estàs fent per anar cap endavant.

Fillet meu, no sé quan llegiràs això que ara t'escric, però sé que sentiràs l'amor que per tu sento en llegir aquestes paraules que surten del meu cor cap el teu.

T'estimo David.

El teu abbi.