Un nou camí
>> miércoles, 16 de enero de 2008
Després de la xerrada del dia d'ahir sembla que has entès el que et volíem dir, i com a mínim avui tane una altra actitud. Has fet tots els deures i has ordenat la carpeta, tot i que has d'estudiar i llegir més.
Mentre que esperàvem que arribés el Ruben per sopar t'has dormit en els meus braços, i no podia para d'acariciar la te va cara i el teu cabell a la vegada que donava gràcies al Señor per haver-me donat un fillet com tu. No és fàcil per mi haver de renyar-te i posar cara de gos per tal que em facis cas, però ja ho diu l'Etern a les Escriptures, s'ha de castigar amb bara als nens mentre són nens perquè en altre cas, quan un nen s'ha fet gran ja no admet la discipina, tota la guia que es pugui donar de petit es la que val, i és la que ajuda a créixer. Sempre intento corregir-te d'acord amb el que el Señor ens ensenya, perquè sé que tu ets una vida que l'Etern ha posat al meu càrrec pet tal que jo t'ajudi a créixer per Ell.
0 comentarios:
Publicar un comentario