Un partit de basquet al·lucinant

El dissabte vas jugar el partit més al·lucinant de tota la teva curta carrera esportiva. Va ser al CEIP Rosella a Viladecavalls. Era un matí força fred, però solejat. El partit va començar força bé, no jugàveu d’una forma fluida però tenia pinta de que podríeu guanyar. Ja varem començar a veure estrany que la primera part fos tan llarga, però veient que l’àrbitre era tan dolent podia passar qualsevol cosa. Al final del primer quart, tu vas agafar la pilota, la vas baixar, i en el darrer segon del quart vas fer una cistella preciosa de llarga distància.

La segona part no la vas jugar, però tot va anar de la mateixa forma; al final vareu guanyar el quart. Vas tornar a sortir en el tercer quart, en què el número 15 de l’altre equip abusava de mala llet i feia faltes a dojo, mentre que l’àrbitre no era capç d’assenyalar cap falta. El més divertit de tot era que tots els pares veiem que aquest partit era massa llarg, durava massa, fins que el pare del Xavi va anar a la taula, i va comprovar que el noi de la taula, que curiosament era de Viladecavalls, aturava el temps quan vosaltres anàveu guanyant, i deixava córrer el temps quan anàveu perdent. Es va muntar una de bona. Vareu perdre el tercer quart, però en el darrer quart, el Màxim es va atipar de fotre punts, i vareu guanyar un partit que tenia pinta de que el perdríeu per ordre de la gent del CEIP Rosella.

Sigui comsigui aquesta temporada encara no sols no heu perdut cap partit, sino que heu guanyat tots. Moltes felicitats!!!