FINAL DEL CURS 2007-2008

Tal i com vas prometre, t'has esforçat molt de cara al final del curs, has fet quan debies els deures, has estudiat força sense que ningú t'ho hagués de recordar, i sobre tot has lluitat par tu mateix perquè has comprès que amb esforç es pot arribar a tot arreu. La carta de les notes dels teus professors és molt bona, ja que en ella ens diuen que has treballat de valent, però el que a la mama i a mi ens ha emocionat és la nota de la teva professora, on ens diu que ha estat un honor per a ella ser la professora d'un alumne com tu, perquè has estat un alumne que com a persona has estat un model per als teus companys. Fillet meu, les mates, les ciències, la lectura, l'escriptura, tot això es pot aprendre amb més o menys esforç, però ser un model com a persona no es pot aprendre, o es neix o no se n'és en tota la vida. No deixis mai de ser com ets, una joia de persona.

Però amb l'arribada del fianl del curs arriben els tornejos de basquet; enguany heu jugat diversos, i els heu guanyat gairebé tots, a excepció del torneig de les salesianes, que al final feia tuf a 'tongo' ... es broma. Ja saps que sou molt bons.

Tot just el cap de setmana passat has acabat el Campus en el Natació, al principi va ser una experiència una miqueta dura per a tu, ja ho sé, havies de connéixer altres amics, estar amb gent diferent, més grans que tu, també de més petits, però a mida que ha anat avançant el campus, t'has fet un lloc, i has gaudit a tope d'una experiència tan maca. De fet, el darrer dia, el dia del lliurament de premis, tu en vas rebre dos, per haver guanyat en el toneig de 4X4 i en el de 5X5. Moltes felicitats fillet.

I ara a passar un bon estiu i a treballar per a preparar el nou curs.

Un petó.

Read more...

El David en el coro de Samaria

Yeled meu, aquesta tarda la mama m'ha dit que has decidit entrar en el coro de Samaria. Jo t'he dit que ho facis si és realment el que vols, que no ho facis perquè ho fan els teus amics o perquè t'ho digui ningú. Sempre et dic que has de ser lliure i escolllir per tu mateix els camins que has de descobrir. Jo t'ajudaré a decidir, però ets tu qui ho ha de fer, i per tant sempre em tindràs al teu costat. Ja t'he explicat moltes vegades el que representa per a mi adorar el Señor, i em sento orgullós que tu tinguis ganes de fer-ho, perquè sé que ara, perquè tu ho has decidit, adoraràs el Señor de tot cor, i els teus cants ascendiran al cel.

No hi ha res més important per a una persona que adorar el seu Creador i Pare.

Un petó fillet meu.

Read more...

Quina setmana!!!

David,

quina setmaneta hem passat!!!. Et vas posar malalt amb diarrees, i després va començar la mama. Ella es va posar bé, però tu vas continuar fotut, fins que també ho vaig enganxar jo. Al final de tot, tu has perdut tres quilos, i jo dos, tu no has pogut jugar dos partits amb el teu equuip, que curiosament han perdut, i per culpa meva no hem pogut anar a veure jugar la Penya conta el TAU. En una altra ocasió serà.

De tota manera, aquesta tarda has anat amb la mama a comprar roba, i estràs preciós quan l'estrenis, perquè encara que t'has aprimat molt continues sent molt maco.

Un petonet

Read more...

Esport a sac!!!

Mi niño,

el dilluns passat varem anar a fer paddle per una hora, i després varem a nar a jugar a basquet una estoneta, que es va convertir en una hora. No havia tornat a jugar un un conta un amb tu des que els avis es van vendre la casa, és a dir, des de fa més d'un any. Xaval vaig flipar, em costava seguir el teu ritme, únicament al final de l'hora, quan estaves cansadet va ser quan vaig poder fer més punts, però xicot em vas deixar al·lucinat amb algun dels molts reversos que em vas fer. El millor però va ser com t'entraven els tirs de mitjana i llarga distància, això ho hauries de fer més en els partits oficials.

Total, que ens ho varem passa superbé, i varem acabar desfets de tant corre, saltar i suar, però sobre tot varem estar junts una bona estona que és el millor de tot, poder compartir temps juntets, perquè això és el millor de la vida.

Un petó fillet

Read more...

La primera partida de paddle

Avuí ha estat la nostra primera partida de paddle a les instal·lacions del club natació Terrassa. La veritat és que ens ho hem passat molt bé, tot i que feia molt de fred. He mirat el termómetre mentre que jugavem, i marcava cinc graus, és a dir, molt de fred. Però no m'importava el fred, ni a tu tampo, a mi el que més il·lusió em feia era estar jugant amb tu, amb el meu fillet. M'encanta disfrutar cada un dels minuts que passem junts, perquè ets el meu millor amic, ets, juntament amb la mama, la persona que més estimo en el mon.

Al final he guanyat per 6-3 i 6-2, però no importa els punts, el que importa és que ens ho hem passat d'allò més bé, i que si Déu vol ho repetirem.

Felicitats, jugues molt bé.

Read more...

Partit de basket a Viladecavalls

El dissabte passat vas jugar un dels millors partits d'aquesta temporada. Va ser un partit maco, vibrant i carregat de força, perquè els jugados contraris eren molt 'guarretes'. A la fi, l'Anna et va fer sortir acompanyat del Xavi López en el segon quart, cosa que et va donar ales, i vas fer una tasca molt bona, i al darrer quart vas sortir acompanyat també del Maxi. Va ser molt xulo el partit, vareu perdre la primera part, però les tres restants van ser vostres. Em quedo amb el teu joc, i sobre tot pel que va suposar per a tu saber que no t'havies oblidat de jugar, simplement necessites una miqueta d'ajuda.

Va venir al partit una amiga de l'Anna, i tota l'estona l'anava diet que el número 17 era el millo jugador de l'equip, i quan en varem anar, aquesta amiga de l'Anna et va felicitar per la teva tasca.

Després del partit ens varem anar a dinar amb la mama al restaurant La Tagliatella, tu et vas menjar una mega-pizza Margaritta, la teva preferida, i jo una de vegetal que era tan gran com tota la taula ... encara sento sed només de pensar en aquell troç de pizza.

Ànim campió, ets el millor.

Read more...

Una lliçó per a mi

Yeled meu, aquest cap de setmana passat m'has donat una altra mostra de com ets, i de pas m'has donat una lliçó. La setmana passada t'han donat a l'entrenament una carta provinent del club de basquet SFERIC de Terrassa, on et deien que t'han estat veient com jugues els dissabtes a la lliga escolar, i que t'han seleccionat per anar a l'SFERIC a fer una sèrie d'entrenaments.

A tu et feia molta il·lusió anar-hi, i jo volia portar-te perquè darrerament no et trobes bé en el teu equip perquè sempre et posen a jugar amb els teus companys més dolentets. Però quan tot semblava que anava bé, la Celia en va dir que el mateix dia, és a dir, el 24 de febrer, s'ha de fer una mena de boda entre el Pepe i la Maruja, i el pitjor de tot era que tu havies de ser-hi al pavelló de la Maurina a la mateixa hora que jo havia de ser-hi a l'esglèsia Samaria.

Al final varem optar per no portar-te a l'SFERIC, tot i saber tant jo com la maam la il·lusió que et feia, però quan ens anàvem a l'esglèsia vaig caure en que el iaio et podria haver portat, i em vaig enfadar amb mi mateix per no adonar-me abans. Tu, amb molt bon criteri, em vas mirar per mirall retrovisor del cotxe, i em vas dir "tranquil papa, no t'amoinis, no passa res, en una altra ocasió serà, ara hem d'anar on hem d'anar".

Un cop dit això em vaig quedar sense paraules fins que varem arribar a l'esglèsia, i només baixar del cotxe et vaig fer un petó i una abraçada gegantins, i durant tot el dia no vaig para de donar gràcies al Senyor per haver-me donat un fill com tu.

Read more...

Anem bé

Fillet meu, moltes coses han passat des del darrer post que vaig escriure, però sobre tot el que ha passat és que estàs treballant molt per millorar en el cole, i hi ha una cosa que m'encanta, i és contemplar com m'expliques, tot ple d'orgull, com et tracta ara el teu profe Roger. Ara et sents satisfet de tu mateix, i et sents orgullós de tota la feina feta, a la vegada que cada nota positiva que et donen et serveix per motivar-te més i per adonar-te que tu pots fer tot el que et propossis fer.

D'altra banda, un entrenador de l'Sfèric ha anat a un dels vostres entrenaments del cole, i t'ha triat a tu per anar diumenge a un clinic de l'Sfèric. Ja t'ho dic sempre, tu ets el millor del teu equip ... què puc dir jo si sóc el teu pare, veritat?.

De debò David, em sento molt orgullós de tu per tot l'esforç que estàs fent, i estic molt content de veure que cada dia que passa ets més conscient de que tu vals molt.

T'estimo fillet.

Read more...

El millor regal

Fillet meu, el diumenge passat em vas fer un dels millors regals que ningú m’ha fet mai. Quan a l’església vaig baixar de cantar a la lloança, com sempre, vas venir i em vas fer un petó, però a més a més em vas donar dos fulls escrits per tu on deies el següent:

Nom: David Martínez Rodríguez
Gràcies papa per estimar-me tant. Bona sort i moltes gràcies. Un petó molt gran. Adéu
Gràcies, gràcies. Que et vaig bé tot el que facis i de nou moltes gràcies i un petó.
Perdona’m per si t’he fet alguna cosa i moltíssimes gràcies. Fet a les 11:55.

Fet pel fill d’un gran home i que és molt amable.
Papa, t’estimo molt i gràcies per les coses que m’has ajudat que m’ajudes i que m’ajudaràs. Molta sort i gràcies, moltes gràcies papa per tot.

Adéu, un petó.

David, no puc dir res més que gràcies a tu i al Senyor per donar-me un regal en forma de fill com ets tu. Em quedo sense paraules davant una demostració tan preciosa d’estimació i de gratitud com la teva. Prego a l’Etern que guardi el teu cor i mai no canviïs, un cor com el teu és difícil de trobar. Moltes gràcies a tu yeled meu per cada una d’aquestes paraules perquè sé el que representa cada una d’elles.

Yebarejeja HASHEM Veyishmerèja.

Read more...

Tornem-hi!

Després d'estar malalt durant una setmana i mitja, torno a escriure en el teu blog, i ho faig per dir-te que encara que he estat molt malament m'ha encantat poder compartir amb tu tantes bones estones, de què normalment no en podem gaudir perquè ja saps que la feina fa que arribi una miqueta tard a casa.

M'ha encantat veure com t'estas fent un home de mica en mica, la teva carona al preguntar-me, tot preocupat, pel meu estat de salut, i sobre tot he pogut veure que cada dia ets més alt. És preciós veure com estàs creixent, però també és inevitable que vingui a la meva memòria aquells moments quan eres tan petit i no aixecaves tres pams del terra. Sigui com sigui dono gràcies a l'Etern perquè t'està fent de tu una persona preciosa i plena de vida. Una cosa que m'encanta de tu és que cada vegada que fas oració t'enrecordes del nostre poble, Israel, sempre tens una pregària i un record pels nostres. Sé que l'Etern et beneirà per això perquè a les Escriptures diu que el Senyor beneeix a tothom que prega i beneeix Israel.

Després d'haver passat una época un mica 'rara' al cole, ahir vas portar bones notícies en forma de notes, ja que vas aprovar un control de naturals, i vas treure una de les millors notes de la classe en català. Em sento molt orgullós de tu perquè sé l'esforç que estàs fent per anar cap endavant.

Fillet meu, no sé quan llegiràs això que ara t'escric, però sé que sentiràs l'amor que per tu sento en llegir aquestes paraules que surten del meu cor cap el teu.

T'estimo David.

El teu abbi.

Read more...

Un nou camí

Després de la xerrada del dia d'ahir sembla que has entès el que et volíem dir, i com a mínim avui tane una altra actitud. Has fet tots els deures i has ordenat la carpeta, tot i que has d'estudiar i llegir més.

Mentre que esperàvem que arribés el Ruben per sopar t'has dormit en els meus braços, i no podia para d'acariciar la te va cara i el teu cabell a la vegada que donava gràcies al Señor per haver-me donat un fillet com tu. No és fàcil per mi haver de renyar-te i posar cara de gos per tal que em facis cas, però ja ho diu l'Etern a les Escriptures, s'ha de castigar amb bara als nens mentre són nens perquè en altre cas, quan un nen s'ha fet gran ja no admet la discipina, tota la guia que es pugui donar de petit es la que val, i és la que ajuda a créixer. Sempre intento corregir-te d'acord amb el que el Señor ens ensenya, perquè sé que tu ets una vida que l'Etern ha posat al meu càrrec pet tal que jo t'ajudi a créixer per Ell.

Read more...

S'ha d'estar per la feina

David, avui t'he hagut de fer una petita bronca perquè el teu professor Roger m'ha escrit dues notes a l'agenda on em diu que no havies fet els deures perquè havies perdut les fitxes. T'he fotut una bronquilla perquè estàs massa pels jocs i poc pels estudis. Has plorat molt perquè et sap greu fer-nos patir a mi i a la mama, però sé que lluitaràs per fer-ho millor. T'estimo molt.

Read more...

David Slide Show

Read more...

Un partit de basquet al·lucinant

El dissabte vas jugar el partit més al·lucinant de tota la teva curta carrera esportiva. Va ser al CEIP Rosella a Viladecavalls. Era un matí força fred, però solejat. El partit va començar força bé, no jugàveu d’una forma fluida però tenia pinta de que podríeu guanyar. Ja varem començar a veure estrany que la primera part fos tan llarga, però veient que l’àrbitre era tan dolent podia passar qualsevol cosa. Al final del primer quart, tu vas agafar la pilota, la vas baixar, i en el darrer segon del quart vas fer una cistella preciosa de llarga distància.

La segona part no la vas jugar, però tot va anar de la mateixa forma; al final vareu guanyar el quart. Vas tornar a sortir en el tercer quart, en què el número 15 de l’altre equip abusava de mala llet i feia faltes a dojo, mentre que l’àrbitre no era capç d’assenyalar cap falta. El més divertit de tot era que tots els pares veiem que aquest partit era massa llarg, durava massa, fins que el pare del Xavi va anar a la taula, i va comprovar que el noi de la taula, que curiosament era de Viladecavalls, aturava el temps quan vosaltres anàveu guanyant, i deixava córrer el temps quan anàveu perdent. Es va muntar una de bona. Vareu perdre el tercer quart, però en el darrer quart, el Màxim es va atipar de fotre punts, i vareu guanyar un partit que tenia pinta de que el perdríeu per ordre de la gent del CEIP Rosella.

Sigui comsigui aquesta temporada encara no sols no heu perdut cap partit, sino que heu guanyat tots. Moltes felicitats!!!

Read more...

Buzz, el megaconcurso

Com a celebració de la festa de Janukah et vaig regalar un joc per la PS2, que és el Buzz, el mega-concurso, de tant en tant anem jugant, tu saps que no guanyaràs, però no t’importa; ahir, la mama va donar la clau, no importa qui guanyi, perquè qui realment guanya és la família, simplement perquè passem a prop d’una hora rient i compartint un temps preciós, un temps que passa tan ràpidament que ni ens adonem.

S’ha de dir que de vegades jugar amb tu no és fàcil, sobre tot perquè t’ho agafes molt en serio i no t’agrada perdre, a ningú no ens agrada, però a tu especialment et molesta no guanyar. Recordo aquells partits de basquet, quan encara tenies sis o set anyets en què em feies cops de peu i t’enfadaves si perdies, fins i tot ploraves desconsoladament en haver perdut, i em demanaves repetir un altre partit fins que em guanyaves. Doncs ara és quelcom semblant, però amb el Buzz. La mama ha arribat a dir-te que si t’enfades per no guanyar no jugarem més al Buzz, i la solució que t’hem donat ha estat que et fixis de les respostes per tal d’aprendre del joc, i que a més a més llegeixis una miqueta cada dia per aprendre més coses i d’aquesta manera puguis tenir més encerts. Tot s’ha de dir, si abans d’ahir varem jugar al Buzz Hollywood, i vas guanyar tu!!!!, vas cridar, saltar, i et vas posar d’en peus a sobre de la tauleta del mejador.

Fillet, la lectura no és el teu fort, ja sé que t’encanten les ‘mates’, però si no aprens a entendre el que està escrit mai no podràs resoldre un problema correctament perquè poder no entendràs el que t’està demanant que resolguis, així que ànim, i a llegir força.

Read more...

Janukah 2007

Durant els dies de vacances de Nada, varem estar comprant-te unes sabates d’esport a la Maquinista, i per primera vegada vaig ser conscient de com estàs creixent de ràpidament. Mentre que la mama comprava altres regals pels tiets i les tietes, tu el Ruben i jo anàvem de botigues intentant trobar unes sabates d’esport que ens agradessin per a tu. Al final de molt buscar, varem trobar unes de molt maques, però em va sobtar que amb deu anyets tinguis ja un peu tan gran, un quaranta!!!. No sé, et vaig veure molt alt, molt gran, i com que quan xerrem tu i jo, sembles un homenet, no em costa imaginar com seràs d’aquí a poc temps. La veritat és que sempre havia sabut que de tenir un fill l’estimaria amb tot el meu cor, però qualsevol imaginació queda curta davant la realitat.

T’estimo molt fillet meu, gràcies a la memòria que l’Etern m’ha donat, en pensar en tu, passen davant meu un munt d’imatges, sobre tot aquells dies i nits en què no paraves de plorar perquè et feia mal la panxa per la teva antiga incontinència a la lactosa, o aquelles matinades de rigorós hivern, en què havíem de sortir la mama, tu i jo a fer una volta en cotxe amb les finestres obertes perquè tenies laringitis, i era el remei que ens aconsellava el metge per tal que poguessis respirar millor. Tot i que es porten la palma aquelles dues nits de cap d’any en què la mama, amb tot el dolor del seu cor, havia d’estar a Samaria fent l’obra de teatre, i tu estaves a quaranta i mig de febre degut a una amigdalitis galopant. Recordo que se’ns van fer les dotze mentre estàvem ficats a la banyera intentant baixar-te la febre, perquè era tan alta que estaves mig inconscient, però en tot moment sentia la pau del Senyor en el meu cor, perquè la mama estava fent el que havia de fer, i jo sabia que ell estava amb nosaltres ajudant-nos a baixar-te la febre.

Yeled meu, dono gràcies a l’Etern per com ets, per la llum que ha posat en els teus ulls, pel teu cor tendre i noble, per fer-te un noi sensible i considerat amb els demés, dono gràcies a l’Etern per la teva mirada quan t’explico coses del nostre poble, Israel, i del nostre Déu i pare, Yahwéh. Prego per tu al Senyor cada dia i cada nit, quan et porto al llit, i li demano que et beneeixi cada dia de la teva vida, que t’ajudi a créixer, que et porti els millors amics, que són aquells que t’ajuden a créixer com a creient en el Senyor i com a persona; i també demano al Senyor que allunyi de tu aquelles persones que no siguin bones per a tu.

No és fàcil ser pare, però sé que tampoc no és fàcil ser fill, i sobre tot no ha de ser fàcil se fill d’un pare un tant especial com jo ;). Per això t’agraeixo cada un dels petons que em fas, cada una de les teves abraçades, i cada cop que em preguntes si estic bé mirant-me amb aquests ulls nets i profunds que Déu t’ha donat. David, mai no hauria imaginat estimar tant a algú, però sàpigues que no és gens difícil estimar-te a tu, simplement per ser com ets, un ésser tendre, noble i senzill.

Ahir em sobtava llegir el teu nick del Messenger, on demanaves perdó als teus amics per si en alguna ocasió els havies fet mal; vaig preguntar-te què els havies fet per haver de demanar perdó, i em vas respondre que no vas fer res, però per si de cas haguessis fet alguna cosa que els hagués fet sentir malament els demanaves perdó. No vaig poder fer res més que fer-te una abraçada i donar-te un petó. Tant de bo que tots tinguéssim aquest desig d’agradar els nostres amics sempre pensant en els altres abans que en nosaltres mateixos, això és el que ens va ensenyar el nostre Rebe, Yeshúa; va donar la vida per nosaltres sense demanar res a canvi, ell també va demanar perdó per nosaltres sense haver fet res malament.

David, fillet meu, que sempre sigui la llum de Déu qui il·lumini el teu camí, que sempre el teu cor sigui com un petit pessebre on hi habiti l’amor del Senyor, i que els teus ulls sempre parlin d’una persona que té com a fonament de la seva vida a l’Únic i Etern Déu, Yahweh.

Read more...