Una lliçó per a mi

Yeled meu, aquest cap de setmana passat m'has donat una altra mostra de com ets, i de pas m'has donat una lliçó. La setmana passada t'han donat a l'entrenament una carta provinent del club de basquet SFERIC de Terrassa, on et deien que t'han estat veient com jugues els dissabtes a la lliga escolar, i que t'han seleccionat per anar a l'SFERIC a fer una sèrie d'entrenaments.

A tu et feia molta il·lusió anar-hi, i jo volia portar-te perquè darrerament no et trobes bé en el teu equip perquè sempre et posen a jugar amb els teus companys més dolentets. Però quan tot semblava que anava bé, la Celia en va dir que el mateix dia, és a dir, el 24 de febrer, s'ha de fer una mena de boda entre el Pepe i la Maruja, i el pitjor de tot era que tu havies de ser-hi al pavelló de la Maurina a la mateixa hora que jo havia de ser-hi a l'esglèsia Samaria.

Al final varem optar per no portar-te a l'SFERIC, tot i saber tant jo com la maam la il·lusió que et feia, però quan ens anàvem a l'esglèsia vaig caure en que el iaio et podria haver portat, i em vaig enfadar amb mi mateix per no adonar-me abans. Tu, amb molt bon criteri, em vas mirar per mirall retrovisor del cotxe, i em vas dir "tranquil papa, no t'amoinis, no passa res, en una altra ocasió serà, ara hem d'anar on hem d'anar".

Un cop dit això em vaig quedar sense paraules fins que varem arribar a l'esglèsia, i només baixar del cotxe et vaig fer un petó i una abraçada gegantins, i durant tot el dia no vaig para de donar gràcies al Senyor per haver-me donat un fill com tu.