Hola fillet,

Aquest matí, mentre que estava a una reunió m’he posat a pensar en tu, i m’han vingut moltes ganes de dir-te moltes coses, però no podia perquè jo estava ocupat, i tu estaries fent classe.

Quan he acabat la reunió m’he anat a esmorzar, i en tornar m’he posat a escriure moltes coses que tenia ganes de dir-te durant la meva reunió.

Volia dir-te que t’estimo molt, que ets el meu millor amic, i que a part de la salvació, ets el regal més preciós que m’ha donat el Senyor. Des del dia que vas néixer vaig ser conscient que eres algú molt especial, tal i com així ha estat. Ets una persona preciosa, a qui se li nota que dins teu tens moltes coses d’un valor incalculable, coses que poder n’hi haurà persones que ara no les sabran veure, però realment als teus ulls es pot veure que dins teu hi ha un tresor. La teva sensibilitat, el teu tracte cap els demés, la teva educació, el respecte, la humilitat, i moltes altres joies que habiten dins teu fan de tu una persona diferent  a la resta, i molt especial per moltes persones.

Des del primer moment que vaig mirar-te als ulls, només haver sortit de dins la mama, vaig saber que jo era responsable de la teva vida, i durant tots aquests anys he viscut dedicat i pendent de tu i del teu creixement, com a persona i com a fill de Déu. És per això que, de vagades, hagi pogut ser un xic dur o autoritari en les meves decisions, però sempre prenc totes les decisions pensant en el que és millor per tu. No penso en què és millor per mi, sinó en el que és millor per a tu i pel teu creixement com a persona, que des del primer moment el meu desig era ajudar-te a ‘ser’, a viure, a créixer.

No puc oblidar molts moments que hem viscut junts des que vas néixer, tu no pots recordar-te perquè eres molt petit, però jo no oblidaré mai cap d’ells; com ara el dia que per poc t’ennuegues quan tenies un parell de mesos, o del dia que vas trencar-te el braç en començar a caminar amb nou mesos, o de les nit de febre ficats tots dos a la banyera de matinada per tal que et baixés la febre, els dies de basquet a l’antiga casa dels iaios, o aquells matins de Janukah muntant i desmuntant castells i vaixells dels Playmobil. Sempre recordaré aquelles nits quan eres petit i dormies amb mi i amb la mama, i la primera vegada que vas anar de convivències, i com no, sempre recordaré la primera bronca que et vaig fer, jejeje; i és impossible oblidar aquells dissabtes de basquet als Salessians, o cada uns dels festivals dels nens que has fet a l’església.

Perquè et dic tot això?, perquè vull dir-te que estàs fent les coses molt bé, poder millor que mai en tota la teva vida; ara estàs treballant dur, i amb interès, però et veig molt angoixat i preocupat, et trobo tens i com si portessis a sobre de les teves espatlles una càrrega massa pesada per tu, impossible se suportar.

Volia dir-te amb aquestes paraules que t’estimo tal i com ets, i ningú no necessita que li demostris res, ni tan sols a tu mateix, ja ho has demostrat el que vals, amb els anys que tens. El que intento dir-te és que no has de pressionar-te per res, ni estudis, ni futur, ni amics, ni basquet, res, únicament has de ser tu mateix. Tal i com vaig dir-te ahir, mentre que tornàvem del partit, fes les coses per tu mateix, sense pensar en ningú, ni a la mama ni a mi ens has de demostrar res, nosaltres sabem que ets un fill increïble, el millor que ens podia regalar el Senyor, i si ara les coses no surten tan bé com t’agradaria, ja sortiran millor més endavant, no et preocupis per les preavaluacions, ni pel basquet, ni per res. Únicament lluita per donar el millor de tu en tot allò que facis, lluita per ser cada dia millor persona, millor fill i millor fill de Déu, i totes les demés coses l’Etern farà que vinguin per si mateixes. Fuig d’angoixes, de l’estrès innecessari, de preocupacions que no porten enlloc, no deixis que al teu cor entri l’amargura ni l’excés de responsabilitat, i el dia que entrin, fes-les fora el més aviat possible, i la millor manera és deixant que et faci una abraçada gegant i fent un bon seguit d’oracions a l’Etern, ja que és qui, millor que jo, pot ajudar-te a caminar.

Tot el que ara estàs vivint forma part del teu creixement com a persona; ara estàs transformant-te en un adult, i és normal que dins el teu cap i del teu cor n’hi hagi àrees on predomina el nen que estàs deixant de ser, i d’altres on predomina l’adult que comença a créixer, i aquestes dues àrees lluiten la una contra l’altra. De vegades tot ho veuràs blanc, de vegades tot ho veuràs negre, però és normal, no et preocupis, en la vida tot és un aprenentatge. Jo tinc clar que cada dia intento aprendre com ser millor persona, millor fill, millor pare, millor espòs, millor fill de Déu, no sé si ho aconseguiré, però lluito per ser millor cada dia. Això és el que has de perseguir tu, ser millor cada dia, i em consta que ho estàs fent.

David, no et preocupis pels estudis, jo sé el que vals, i sé que ets molt intel·ligent, les notes que puguis treure no diuen si ets millor fill, o més o menys intel·ligent, no m’importen, el que m’importa és el teu treball. I sobre aquest aspecte únicament puc dir-te que estàs treballant molt i bé, i els resultats ja es veuran, poder ara et costarà treure bones notes, però no et preocupis, no importa, jo estic molt i molt satisfet del treball que estàs fent, i sé que ho faràs millor dia rere dia.

Em sento molt orgullós de tu de veure com has enfrontat la dislèxia, i com estàs treballant per sortir cap endavant, estic molt orgullós de veure la netedat en els teus apunts, en els teus exercicis, orgullós de veure que cada dia ets més ordenat, encara que de vegades no ho siguis ;), i estic molt orgullós de la persona en què t’estàs transformat. Segueix així perquè arribaràs molt i molt lluny, t’ho asseguro.

No vull embolicar-me més, i per finalitzar et diré que ets una de les millors persones que conec, i conec algunes quantes, continua així, i veuràs que tot anirà bé. No oblidis mai que el Senyor ha de ser el més prioritari de la teva vida, i que tant la mama com jo t’estimem més que la nostra pròpia vida.

Un petó molt fort,

Papa